Ordinàries
Catalano
XXXX
Són les que resulten de la divisió de l’escut en dues parts iguals mitjançant una línia recta, així com de la superposició de les diferents particions així obtingudes. Són les següents:
El "partit" s’obté mitjançant una línia vertical.
El "truncat" s’aconsegueix amb una línia horitzontal.
El "trinxat" s’obté mitjançant una línia diagonal que baixa de l’angle destre del cap al sinistre de la punta.
El "tallat" és obtingut per una línia diagonal que baixa de l’angle sinistre del cap al destre de la punta.
El "quarterat" resulta de la superposició del partit i el truncat.
El "quarterat en sautor" és resultat de la superposició del trinxat i el tallat.
El "gironat" resulta de la superposició del partit, el truncat, el trinxat i el tallat.
Les que resulten de la multiplicació o repetició de les ordinàries
S’assemblen a les peces emprades en nombre, però, a diferència d’aquestes, sempre divideixen l’escut en un nombre parell de parts iguals, per tant, no hi ha camper; això és el que les diferencia de les peces. Aquestes particions consten sempre, quan hom no n’especifica el nombre, de cinc línies de partició, que donen com a resultat sis peces. Són:
El "faixat" que resulta de la repetició del truncat.
El "palat" resultat de la repetició del partit.
El "bandat" que resulta de la repetició del trinxat.
El "barrat" que resulta del tallat.
El "xebronat" que divideix l’escut en un nombre parell de divisions iguals que tenen la forma de xebró.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982