Potençat
Catalano
XXXX
adj Dit de l’escut el camper del qual és completament cobert per una repetició de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color. L’escut potençat és considerat un folre variant del vair. Les peces també poden ésser interiorment potençades.
2 Dit de la peça o el moble, especialment la creu, els extrems de la qual acaben en potença.
3 Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de potences de manera que les potences d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
4 Dit de la peça dividida de llarg a llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de potences aleshores cal indicar quin esmalt hi ha sobre l’altre.
5 Dit de la partició amb la línia divisòria torçada en forma de potences. Hom parla de potençat i contrapotençat a l’interior quan dues peces iguals són potençades de manera que el potençat de l’una aprofita els buits deixats pel potençat de l’altra i viceversa.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982