Representació dels esmalts
Catalano
XXXX
Hi ha dues maneres de representar els esmalts
Representació cromàtica: ja ha estat dit que, pel que fa als esmalts, no hi ha matisos de tonalitat, el que passa és que, per raons pràctiques, l’or i l’argent han estat representats més sovint pel groc i el blanc que pel daurat i l’argentat. El sable és sempre negre, però l’atzur i el sinople són, generalment, clars. Pel que fa al gules és un vermell, un vermell abstracte, conceptual; tanmateix, avui dia hi ha la tendència a concretar-lo i hom recomana un roig vermellós, franc i brillant o lluent, o sigui, un vermell ben vermell.
Les tonalitats que, almenys a Catalunya, recomanem són, prenent com a patró el sistema internacional Pantone.
Representació convencional: Com que un gran nombre d’armories eren representades a llocs on no era factible l’ús de coloracions, calia trobar algun sistema convencional per representar els esmalts.
Al segle XVII, el jesuïta italià Silvestre Da Pietrasanta, en un llibre seu publicat el 1638, va inventar un sistema de representació dels colors. Per aquest sistema, l’or es representa per un sembrat de petits punts; l’argent, per un camper amb absència de qualsevol traç o marca; el gules, per fines línies verticals molt atapeïdes; l’atzur, per línies, també fines i atapeïdes, horitzontals; el sable, per línies horitzontals i verticals que es creuen perpendicularment o, a vegades, per un camper, peça o figura, totalment negres; el sinople, per línies diagonals que baixen d’esquerra a dreta; la porpra, per línies diagonals que baixen de dreta a esquerra. Els folres es representen pels traçats o punts corresponents als esmalts que els componen. Al segle XIX, hom inventà nous traçats per als altres esmalts més moderns: l’ataronjat, per un ratllat molt fi de línies diagonals que s’entrecreuen perpendicularment.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982