Classificació de les peces
Catalano
XXXX
La "faixa" és delimitada per dues línies paral·leles horitzontals col·locades al bell mig de l’escut. Quan està dividida en dues meitats iguals, una de metall i l’altra de color, per una línia vertical, aleshores hom parla de "contrafaixa".
El "pal" que és perpendicular a la faixa i delimitat per dues línies paral·leles verticals situades al bell mig de l’escut. Quan està dividit en dues meitats iguals, una de metall i l’altra de color, per una línia horitzontal, hom parla de "contrapal".
La "banda" delimitada per dues línies paral·leles obliqües que baixen del cantó destre del cap al sinistre de la punta. Dividida en dues meitats iguals, una de metall i l’altra de color, per una perpendicular als seus perfils, és anomenada "contrabanda".
La "barra" que és el contrari de la banda, però les línies paral·leles baixen del cantó sinistre del cap al destre de la punta. Dividida en dues meitats iguals, una de metall i l’altra de color, per una línia perpendicular als seus perfils, és anomenada "contrabarra".
El "cap" que ocupa tot el cap o part superior de l’escut i és limitat, a la base, per una línia horitzontal.
La "creu" obtinguda per la combinació de la faixa i del pal. Hom l’anomena també "creu plena", perquè toca les vores de l’escut.
El "sautor" és constituït per la combinació de la banda i de la barra. Hom també l’anomena "sautor ple", perquè toca les vores de l’escut.
El "xebró" que té la forma d’una lletra V invertida. Es compon de cames i cim i és format per la unió al punt d’honor de les meitats inferiors de la banda i de la barra. Dividit en dues meitats iguals, una de metall i l’altra de color, per una línia vertical, és anomenat "contraxebró".
La "bordura" delimitada per una línia paral·lela a la vora de l’escut seguint la seva forma. A Catalunya hi ha una bordura típica, la "bordura de peces", generalment vuit, que ordinàriament és del mateix esmalt que el de la figura principal del camper.
El "francquarter" és format per un quadrat col·locat a un dels angles superiors de l’escut, ordinàriament el destre, i ocupa un quart de la superfície de l’escut, d’aquí ve el nom de "quarter".
El "peu" és la peça oposada al cap. Ocupa la part inferior de l’escut i és limitat per la línia superior de la part de l’escut anomenada punta.
L’"escussó" és escutiforme i es col·loca al centre de l’escut, on ocupa l’abisme o cor. Generalment, té la mateixa forma de l’escut que el comprèn.
La "perla" resulta de la unió d’un xebró revessat i de la meitat inferior del pal. Si alguna vegada és representada a l’inrevés, hom parla de "perla revessada".
L’"orla" que s’assembla a la bordura però és situada a l’interior de l’escut, seguint-ne la forma però sense tocar-ne la vora. La distància a la vora és la mateixa que la seva amplària.
La "pila" és un triangle, la base del qual és a un dels costats de la vora i n’ocupa un terç; el cim és prop de la vora oposada. N’hi pot haver més d’una, i en aquests cas es representen més estretes.
La "capa" és la superfície delimitada per dues línies diagonals que surten dels angles inferiors de l’escut i que s’ajunten al mig de la vora superior. Hom discuteix si és una partició o una peça; en el primer cas hom parla de "capat".
La "calça" és una capa revessada i també és considerada per alguns com una partició; aleshores hom parla de "calçat".
La "gaia" és com la capa però amb les diagonals que s’ajunten al cor. Hom també la considera una partició; aleshores és anomenada "gaiat".
Pel que fa als perfils de les peces, succeeix el mateix que a les particions i, per tant, poden ésser, per exemple, dentades, ondades, engrelades, nebulades, mossades, potençades, entades, merletades, bastillades, bretessades, esbrancades, etc.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982