Contraposició
Catalano
XXXX
f Alteració d’alguna de les característiques d’una peça, escut o moble, respecte a les considerades com a simples o primitives, per tal de crear amb els elements resultants una determinada oposició. Hi ha distintes menes de contraposicions.
A) Contraposició de mitges figures. En una partició d’un camper, oposició obtinguda col·locant cadascuna de les meitats d’una figura o moble desplegades tangencialment a la línia del partit, el tallat, el trinxat o el truncat, una en una partició i l’altra en l’oposada: contrapartit, contratallat, contratrinxat, contratruncat.
B) Contraposició per desplaçament. Oposició que resulta de desplaçar longitudinalment un dels dos perfils d’una peça, per tal que restin simètricament oposats, si originàriament eren asimètrics: contracentellat, contradentat, contradentelat, contraentat, contraflordelisat, contrafloronat, contramossat, contranebulat, contraondat, contrapotençat, contraviperato viceversa: contraacanalat, contrabretessat, contradenficulat, contraengrelat, contraesbrancat, contrafistonat.
C) Contraposició per desplaçament d’esmalts. En els folres potençat, vair i vairat, oposició de les potences d’igual esmalt o de les peces d’elements: contraflorat i contrapalmelladao del sentit de pas: contrapassant.
D) Contraposició per interacció. Oposició que resulta duplicant el ribetat d’una peça i, generalment, alternant ne els esmalts: contraribetat.
E) Contraposició per oposició d’esmalts. En un escut faixat o palat, amb borper divisió transversal d’una peça en dues meitats, l’una de metall i l’altra de color: contrabanda, contrabarra, contrabarreta, contrabastó, contraburela, contracotissa, contrafaixa, contrallista, contrapal, contravergueta, contraxebró i contraxebronet
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982