Corona
Latino
XXXX
Spagnolo
XXXX
Catalano
XXXX
f La corona és un dels timbres dels escuts. Les regles definitives sobre la forma de les corones foren establertes al segle XVII. Hom la col·loca al damunt de la vora superior de l’escut i una mica separada, no mai tocant la. Hom anomena corona a l’antiga la que té un cercle sense pedreria realçat per cinc o set puntes, triangles o raigs a la vista. La corona mural o torrejada és d’or i és emprada per a timbrar els escuts cívics.
Les corones i els coronells
Hom anomena "coronell" les corones emprades abans de llur classificació a finals del segle XVII. És el símbol representatiu, per excel·lència, de la sobirania; d’aquí la cerimònia de les coronacions dels sobirans. Apareixen sobre els escuts al segle XIII per obra dels artistes i, per això, hom les troba en les formes més variades i, per tant, són molt diverses. Tanmateix, ordinàriament consisteixen en un cercle somat de florons, de fulles, de creus, de perles, de boles o de puntes. Sembla que el primer comte rei que usà un coronell sobre les seves armories fou Pere III el Cerimoniós, puix que així apareix en un segell del 1344. A partir del segle XV s’imposà el costum de tancar els coronells reials o imperials, que fins aleshores eren oberts, mitjançant uns arcs anomenats "diademes", que són les que indiquen sobirania.
Les corones heràldiques van aparèixer al segle XVII, en què es restablí una jerarquia i en fou codificada la forma. La corona, com a timbre, es col·loca damunt la vora superior de l’escut i una mica separada, procurant que no la toqui. Totes les corones són d’or i n’hi ha fonamentalment de dos tipus: les nobiliàries i les murals o cíviques.
Les corones nobiliàries
Són distintes segons el grau del títol nobiliari:
- D’emperador: té vuit florons (se’n veuen tres de sencers i dos de migs) i un bonet de gules; és oberta pel mig i va agafada a cada costat, per dues diademes perlejades a ambdós costats de l’obertura. A l’eix de l’obertura hi ha una tercera diadema que aguanta un món.
- De rei: varia també en algunes monarquies. El model tradicional, però, és un cèrcol d’or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons de fulles d’acant, api o julivert, intercalats amb una perla cada un, però que sostenen vuit diademes (només se’n veuen cinc) perlejades i tancades al punt d’intercessió on agafen un món. Va folrada de gules.
Les corones cíviques o murals
També són d’or i es caracteritzen principalment pel fet de tenir un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre variable de torres, que representa les muralles que defensaven les ciutats i les viles de l’enemic. La finalitat de les corones cíviques és indicar la categoria (vegueria, comarca, ciutat, vila, poble) d’un ens local.
N’hi ha cinc varietats:
- Vegueria: té un llenç de muralla sense portes i realçat per setze torres merletades (se’n veuen nou) unides fins a la meitat de llur alçària per un mur sense merlets.
- Comarca: té el llenç de muralla sense portes i realçat per dotze torres merletades (se’n veuen set) unides fins a la meitat de llur alçària per un mur sense merlets.
- Ciutat: té el mateix llenç de muralla però tancat amb deu portes (se’n veuen cinc), realçat per vuit torres (se’n veuen cinc) unides fins a la meitat de llur alçària per un mur sense merlets, amb una garita d’argent al mig de la part superior.
- Vila: el llenç de muralla va tancat amb vuit portes (se’n veuen quatre), i també vuit torres (se’n veuen cinc) unides per un mur sense merlets i sense garites.
- Poble: és com la de vila, però només amb quatre portes i torres (se’n veuen tres d’ambdues).
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982
