Creu
Catalano
PO:CRU
f 1 Peça composta que resulta de la unió del pal i la faixa. Per tal de distingir la de les altres formes de creu (que en realitat són mobles gairebé totes) hom l’anomena sempre creu plena quan els seus quatre extrems toquen les vores de l’escut, i simplement creu abscissa o creu, si no les toquen. Hom diu que estan en creu o posats 1, 3, 1 els objectes col·locats en la direcció pròpia de la creu, i passats en creu els dos objectes allargats, l’un en pal i l’altre en faixa, col·locats l’un damunt l’altre. La La creu de Malta és una creu de vuit puntes d’argent.La creu de Santa Eulàlia és el sautor. La creu de Sant Andreu també és el sautor. La creu de Sant Antoni (o crossa de Sant Antoni) és la creu de tau. La creu de Santa Tecla també es la creu de tau. La creu de Sant Jordi és una creu plena de gules, sobre camper d’argent. La creu de Sant Pere és una creu llatina revessada o sigui, una creu abaixada. La creu de Sant Vicenç és el sautor. La creu de tau és una creu llatina abscissa a la qual manca l’extremitat superior. En llatí és anomenada crux comías.. Sovint és representada en forma patent curvilínia i concavada. La creu de Tolosa o occitana és una creu claviculada buidada i pomejada d’or. La creu de vuit puntes és una creu grega fesa i patent. La creu doble és una creu llatina amb dos travessers iguals. La creu egípcia o ankh és una creu de tau rematada per una nansa. En llatí és anomenada crux ansata. La creu estreta és una peça disminuïda equivalent a la creu plena reduïda a la meitat de la seva amplària. La creu grega és una creu amb el llarg dels quatre bragos igual. Quan va sola a l’escut: no és més que una creu abscissa. En llatí és anomenada crux quadrata. La creu llarga és la creu llatina. La creu llatina és una creu amb el travesser situat a tres quarts de l’alçada del pal, o sigui, una creu alçada. Normalment, dins l’escut mai no en toca les vores. En llatí és anomenada crux immissa o crux capitata. La creu occitana és la creu de Tolosa. La creu papal és una creu llatina però amb tres travessers, el superior més curt que l’inferior immediat. La creu patriarcal és una creu doble, però amb el travesser inferior més llarg que el superior. La creu plena és la peça fonamental anomenada senzillament creu.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982