Enclavat
Vai alla navigazione
Vai alla ricerca
Catalano
XXXX
adj Dit de l’escut dividit en dues meitats per les línies del truncat, el partit, el trinxat o el tallat, proveïdes d’una esmotxadura al mig, ordinàriament en forma de quadrat o de rectangle, que entra dins l’altra meitat. Cal indicar sempre la direcció de la part que s’enclava. Les peces poden ésser també enclava
3 Dit de la partició feta amb dents d’angles més o menys aguts. Quan les dents son grans i menys de cinc cal indicar llur nombre i si són senceres o meitats.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982