Figura
Latino
XXXX
Spagnolo
XXXX
Catalano
XXXX
Les figures són una classe de càrregues o heràldiques que es representen en un escut d’armes.
Figures naturals
Hi entren els éssers humans i llurs membres, els éssers animals i llurs membres, els éssers vegetals i llurs parts, els elements (terra, aire, foc i aigua), els astres i els fenòmens meteorològics.
Figures artificials
Integrades per tots els objectes elaborats per la mà humana.
Entre les figures artificials, els edificis i construccions les més comunes són:
- El castell, que es representa amb tres torres merletades, la del mig més alta, obert o tancat.
- La torre amb quatre merlets, tres esglaons, dues finestres i una porta. Si té una torreta al damunt, hom diu que és "torrejada".
- La domus: és la casa o torre aloera. Es diferencia de la torre i del castell perquè consta de dues torres merletades.
- El palau: és merletat, més allargat que el castell i no té torres. Alguna vegada hom el representa "torrejat" amb una torre al mig de la part superior.
- L’església, ermita, capella o santuari, generalment es representen "creuats".
- La casa, mas o masia, la cabana o cabanya, la borja, el molí, etc. presenten, d’una manera estilitzada, la seva forma respectiva.
- La vila, poble o pobla es poden representar "emmurallats" o sense muralles.
- La roda
- La balança
- tupins
- calders
- L'espasa
- llosses
- La maça
- La rella
Hom pot representar també un "mur" (merletat i ocupant tota la meitat inferior del camper), que quan és abscís hom l’anomena també "llenç de mur"; o una "muralla" , que té forma d’una faixa maçonada i merletada, provista de torres i de portes.
El pont, a Catalunya, és ordinàriament abscís i d’una representació molt característica i amb un sol ull; si en té més, cal indicar-ho. Quan és representat movent dels flancs també cal indicar-ho. Ordinàriament hom representa els edificis "maçonats", o sigui, amb els intersticis de les pedres o carreus destacats; "oberts", si a través de les portes i finestres hom veu el camper, o "tancats".
Figures imaginàries, quimèriques o fantàstiques
Són totes les figures les degudes a la imaginació o la fantasia humana.
- el griu
- el drac
Figures del món vegetal
Les figures del món vegetal (els arbres, els arbusts i les plantes) acostumen a identificar-se per les fulles (principalment el roure, la figuera, el tell, la palmera, etc.), que es representen separades, o per les fruites (figa, pera, poma, cirera, pinya, garrofa, etc.). Ordinàriament, però, les figures vegetals pertanyen a una espècie indeterminada. Hom les representa sempre "arrencades", o sigui, mostrant les arrels. També es representen a les armories les hortalisses (cols, raves, naps, etc.) i els cereals (blat, arròs, ordi, etc.) que, ordinàriament, ho són per l’espiga o en garba.
Hom pot representar a les armories només alguna part del vegetal: una branca, una fulla, una fruita, una flor.
- eglans
- espigues
- joncs
- palmera
- raïm
- La rosa tijada
- roses
- trèvols
- àlber
- ametló
- card
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982
