Gaiat
Catalano
XXXX
adj Dit de l’escut dividit per dues línies diagonals que sortint dels extrems d’una vora es reuneixen al centre de l’escut. Presente les varietats de gaiat al cap, gaiat a la punta, gaiat a la destra, i gaiat a la sinistra. Hom parla també de gaiat al cap i alçat quan el vèrtex de la gaia és a la meitat de la línia inferior del cap, de gaiat al cap i abaixat, quan és a la meitat de la línia superior del peu, de gaiat a la punta i abaixat, quan és a la meitat de la línia superior del peu, i de gaiat a la punta i alçat, quan és a la meitat de la línia inferior del cap. El gaiat pot ésser curvilini quan els costats de la gaia són corbats en direcció al seu interior. El gaiat a la punta pot ésser conopial quan té forma d’arc conopial. El camper és sempre la part que resta fora del triangle format per les diagonals
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982