Orla

Spagnolo

orlatura

PO:ORL

Repertorio XXXX

Catalano

orlatura

PO:ORL

Repertorio XXXX

f Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut, sense tocar ne la vora, i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura. En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es col·loquen concèntricament l’una dins l’altra ( treixor). Hom parla d’orla rodona quan té la forma d’un gran anellet, i també rep el nom de ciclamor. Hom diu en orla per descriure els objectes col·locats en la direcció pròpia de l’orla.

Bibliografia

• Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982