Triangulat
Catalano
XXXX
adj 1 Dit d’un escut el camper del qual és cobert per una repetició de triangles capiculats, sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits. Quan els triangles són isòsceles hom parla de triangulat isoscelat o, simplement, isoscelat, i està format ordinàriament per quatre o sis tires o rengles. Hom parla de triangulat isoscelat en pal quan els triangles isosceles d’un mateix esmalt resten col·locats un sota l’altre, en pal. L’escut és anomenat triangulat en banda o triangulat en barra quan és format per traços horitzontals, verticals i diagonals en la direcció de la banda o de la barra. En tots els casos cal indicar sempre el nombre de traços i llur sentit. Les càrregues també poden ésser triangulades. 2 Dit de la peça o el moble, especialment la creu, amb les extremitats en forma de triangles units pet les puntes.
Bibliografia
- Fluvià, Armand de. Diccionari general d’heràldica: Glossari anglès, castellà francès i italià. Barcelona: Edhasa, 1982